Bitter Sweet Soft BERNAT MILLET

Millet enfoca la seva mirada en la vida quotidiana, en un relat d’allò íntim, on sorgeix una forta sensació d’unió basada en el pilar de la familia, que sustenta uns camps els habitants dels quals viuen les seves vides en un compàs d’espera. D’aquesta manera, el poble saharaui reforça la seva identitat, forjant, dia a dia, a través dels seus valors, un sentiment de pertinença, intentant difuminar les cicatrius que solquen les seves ànimes, deixant pas a una esquerda per on s’obre pas una petita llum.
 
Què passa amb la percepció del temps en un lloc on el futur és incert i l’única cosa que els fa alçar-se i seguir lluitant és l’esperança de l’alliberació?
 
La cultura saharaui es veu ofegada en un desert sense límits espaials però sí limitat de recursos. En aquest paratge inhòspit, desert real i metafòric, brollen jocs i rialles, en una terra aparentment erma s’amaguen brots que estan esperant per sortir. Els seus habitants s’alcen per a rebel·lar-se contra la condemna de l’oblit, contra els dies no viscuts, contra el temps erm, contra la desolació. Criden, amb veu aspra, que encara queden forces per seguir lluitant.