L’edició d’aquest any del Lumínic Festival explora la poètica com a dimensió essencial de tot llenguatge artístic. La fotografia, amb els seus múltiples registres i capes de significat, esdevé el centre d’una reflexió sobre la seva capacitat per suggerir, emocionar i transformar la mirada.

​

Si entenem la poesía com una forma d’expressió que utilitza el llenguatge de manera artística, podem dir que, en el context artístic, la poesia es pot entendre com la qualitat estètica i expressiva que transcendeix la mera representació i connecta directament amb l’emoció, la sensibilitat i la imaginació de l’espectador. La poètica no depèn del mitjà —sigui pintura, música, dansa o fotografia—, sinó de la força de l’obra per suggerir més del que mostra, obrint un espai d’experiència que transcendeix la seva forma material i convida a una percepció més oberta i sensible.

 

La visió poètica del món en la fotografia artística contemporània es manifesta a través d’una estètica que busca transcendir la realitat quotidiana i capturar l’essència de les emocions, els records i els paisatges interns de l’ésser humà. Aquesta mirada es tradueix en diverses estratègies visuals i conceptuals que exploren el misteri, la delicadesa i la subjectivitat de l’experiència humana.

​

Els grans temes de la humanitat també travessen la fotografia poètica, que els aborda a través de metàfores visuals capaces d’evocar el pas del temps, la relació amb la natura i l’univers, el somni i l’inconscient, l’absència o el record, entre d’altres formes d’experiència compartida.

​

Són molts els autors, artistes i pensadors que ens parlen de la capacitat poètica de la imatge, i de la seva capacitat de commoure'ns, sent el més conegut el concepte de “punctum” de Roland Barthes, o la idea d’ ”aura” que expressa Walter Benjamin en els seus escrits.

​

Quan parlem de poètica fotogràfica, se’ns desplega un univers d’afinitats i mirades que han sabut fer de la imatge un espai de suggeriment i misteri. Pensem en Ferran Freixa, Txema Madoz, Laia Abril, Albarrán Cabrera, Mayte Vieta, Manel Esclusa o Toni Catany, entre d’altres, que han explorat, cadascun a la seva manera, la capacitat de la fotografia per transformar allò visible en experiència poètica.